Què és l'Autisme?

L’autisme és un terme genèric que s’utilitza per fer referència als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Els Trastorns de l’Espectre Autista són un conjunt d’alteracions que afecten al neuro-desenvolupament infantil.

La forma en la que aquestes alteracions es manifesten varia molt d’un nen a l’altre, per això es parla d’un “espectre”. Existeixen, doncs, diferents maneres en les que els símptomes d’aquest tipus de trastorn apareixen, i la gravetat dels mateixos varia d’uns casos a altres.

A més, l’autisme és més comú en nens que en nenes i tenen lloc per igual en qualsevol grup cultural i social.

Com veuen el món les persones amb autisme?

Algunes persones amb autisme afirmen que el món els aclapara i que això els hi provoca ansietat.

En particular, mostren dificultats en entendre i relacionar-se amb altra gent i afrontar el dia a dia: anar al col·legi, a la feina, o la vida social amb la seva família o amics.

Però exactament, què els hi resulta difícil?

Quines són les dificultats principals?

Les persones amb autisme mostren dificultats principalment en: comunicació, interacció social i interessos restringits i/o repetitius.

  • Comunicació. Dificultats en interpretar el llenguatge tant verbal com no verbal (com gestos o tons de veu). Per tant, poden tenir problemes en fer servir o entendre:

    • Expressions facials
    • Tons de veu
    • Bromes
    • Sarcasme
  • Interacció social. Les persones amb autisme tenen dificultats per reconèixer i entendre les intencions i emocions dels altres i també en expressar les seves pròpies emocions. Això fa que els hi sigui molt complicat “navegar” pel món social en el que vivim.

  • Interessos restringits i conductes repetitives. El món pot resultar molt confós i imprevisible per la gent amb autisme, que sovint prefereixen una rutina diària en la qual puguin saber el que passarà cada dia i amb la que se senten segurs. Poden ser molt rígids i tenir dificultats amb la idea del “canvi”. També presenten interessos restringits.

També cal tenir en compte les dificultats sensorials: la gent amb autisme pot experimentar sota (hipo) o sobre (híper) sensibilitat davant de diferents estímuls com per exemple sons, olors, temperatures o gustos.

Què causa l’autisme?

La causa exacta de l’autisme encara s’està investigant. Les investigacions més recents apunten a una combinació de factors genètics i factors ambientals.

Es pot curar?

No hi ha una cura per l’autisme, ja que no és una malaltia sinó un conjunt de trastorns que es manifesten amb diferents símptomes.

No obstant, sí que existeixen tècniques i estratègies que han estat provades com eficaces en la millora del desenvolupament d’habilitats i de la qualitat de vida de les persones amb autisme.

Recorda: el teu fill no és un “nen autista”, sinó un “nen amb un trastorn de l’espectre autista”; és a dir, un nen que té una personalitat única, igual que qualsevol altre nen. Per això, l’expressió d’aquest trastorn en el teu fill, la simptomatologia i les seves capacitats presents i futures seran diferents a la d’altres nens amb TEA.

Quines són les implicacions per ara i per al futur?

Encara que sembli que no es vol respondre a la pregunta, la realitat és que cada nen i cada persona amb TEA tindrà habilitats i dificultats diferents, per tant les implicacions immediates a llarg termini dependran molt de les característiques personals i dels suports i intervencions als que pugui accedir.

Quan el nen és petit es recomana començar un programa d'intervenció especialitzada el més aviat possible. Si la persona amb autisme és un adolescent o un adult, s'haurà de treballar per facilitar-li la seva inclusió en els entorns escolars i/o laborals, tenint com a objectiu màxim l'autonomia i el benestar físic i emocional. Moltes entitats públiques i privades, desde fundacions fins a associacions de famílies estan lluitant perquè això sigui possible.

Què podem fer per ajudar al nostre fill?

No existeixen receptes, però algunes recomanacions generals serien:

  • Buscar una associació de famílies per aprendre i compartir experiències i recursos

  • Formar-se, tant a través de cursos específics com de lectures

  • Parlar-ne i buscar suport en la vostra família i el vostre entorn. Reconèixer que teniu un fill/a únic i diferent és el primer pas per superar els reptes i perquè el vostre fill/a pugui millorar

  • Buscar moments i espais perquè vosaltres com a pares us pugueu relaxar, parlar i retrobar-vos. Per poder ajudar al vostre fill/a primer heu d'estar bé vosaltres!

Quin és el tipus d'escola ideal per al meu fill?

Segons els estudis no hi ha un tipus d'escola millor que un altre. Cada cas és únic i cada família es sentirà més còmode en entorns i suports professionals diferents. Tot i això tant els professionals com les famílies haurien de lluitar per aconseguir entorns inclusius on tots els nens i nenes es puguin sentir atesos i acollits correctament, independentment de les seves característiques i peculiaritats personals.

Quines metodologies haurien d'utilitzar els professionals?

Metodologies que tinguin un aval científic reconegut. Les Guies de les Bones pràctiques recomanen metodologies específiques que tenen un reconeixement científic internacional. Els professionals tenen el deure d'estar formats en aquestes metodologies i proporcionar objectius concrets de treball als familiars. La formació a les famílies és actualment una de les vies més utilitzades perquè aquestes es sentin amb les eines i estratègies necessàries.

Mites falsos sobre els TEA

Existeixen moltes creencies errònies sobre les persones amb TEA:

  • Són així perquè els seus pares no els estimen o perquè no els han educat bé.

FALS! L’autisme és una alteració neurològica crònica que no té res a veure amb la criança rebuda. Els nens no poden evitar les conductes que presenten, però moltes d’elles es podran modificar mitjançant les intervencions adequades.

  • Tots els nens amb TEA tenen retard mental.

FALS! Tot i que en alguns casos poden existir alteracions cognitives associades, hi ha nens amb TEA que tenen puntuacions de coeficient intel·lectual normals i alguns inclús superior a la mitjana.

  • Tots els nens amb TEA són molt intel.ligents.

FALS! Moltes vegades els casos que es veuen per televisió o en pel.lícules són de persones molt intel.ligents o amb altes capacitats en alguna àrea, però aquesta no es la realitat de la majoria de persones amb TEA. Ens trobem amb una gran varietat de coeficients i de capacitats.

  • No són capaços de comunicar-se, no miren als ulls, no somriuen ni responen a les mostres d’afecte.

FALS! Les habilitats socials dels nens amb TEA es troben afectades de manera variable i diferent en cada cas. Alguns nens són diagnosticats més tard, en l’adolescència o inclús després, ja que les alteracions existents són difícils de percebre doncs poden presentar un llenguatge i un comportament aparentment adequat. A més, els nens i nenes amb TEA presenten dificultats pe interpretar i reconèixer les emocions dels altres i, a vegades, les seves expressions emocionals no s’ajusten a les situacions en les que tenen lloc i són diferents a lo socialment esperat. En qualsevol cas, són sensibles a les mostres d’amor i estima, i expressen els seus sentiments i les seves preferències, tot i que, en ocasions, ho facin d’una manera diferent a la de la resta de nens de la seva edat.

  • La causa de l’autisme està relacionat amb l’administració de vacunes, intolerància alimentàries (gluten, caseïna), o intoxicació per metalls pesats (mercuri, plom).

FALS! Aquestes teories no tenen aval científic i han estat totalment rebatudes.